 |
 |
 |
|||||||
 |
 |
 |
 |
||||||
 |
|||||||||
 |
 |
 |
|||||||
|
|
|
|||||||
|
|
|
|
||||||
|
|||||||||
|
|
|
|||||||
INFORMACIÓ D'INTERÉS INFORMACIÓ TURÍSTICA: Conselh Generau d'Aran  COMUNICACIONS (amb automòbil): Des de Barcelona: -Per autopista (340km): Barcelona-Lleida -Per la Nacional 230: Alfarràs, Benabarri, Pont de Suert, Vielha. -Per autovia (320km). Des de Madrid: (650km) per l'autovia Madrid-Saragossa, autopista a Lleida, Val d´Aran (sortida 5). Des de Sant Sebastià: (304 km): Per França: Autopista Sant Sebastià-Baiona-Tolosa, Fos i Les. |
|||||||||||||||
|
|||||||||||||||
| GEOGRAFIA La Vall d'Aran està a l'extrem occidental dels Pirineus catalans i està formada bàsicament per la Vall de la capçalera de la Garona, que desemboca a l'Atlàntic. Presenta unes peculiaritats molt diferents, tant físiques com humanes, de les altres comarques catalanes i és l'única vall atlàntica dels Pirineus centrals. Envoltada per altes serralades montanyoses, amb elevats colls que l'aïllaven de la resta del país durant gran part de l'any -per les nevades-, l'única sortida que tenia abans de la construcció del túnel de Viella, era cap a les comarques del Pirineu occità. A diferència de les altres valls pirinenques -excepte la Cerdanya- és ampli i obert, de fons suau i amb predomini de prats i boscos. Les vessants de les muntanyes -entre els 1.000 i els 2.000 m.- estan coberts de boscos; en les parts més baixes hi creix el pi silvestre i faigs, que es relleven per avets i pins negres a les zones més altes. Més amunt d'aquesta capa forestal hi ha els prats alpins. Basant-nos en els descobriments arqueològics sembla que els primers pobladors de la vall eren celtes i bascos. La romanització penetraria per una via romana provinent de Tolosa que travessava aquest territori i entrava en el Pallars pel Port de la Bonaigua; avui topònims d'origen llatí (Viella) i nombroses làpides i esteles de la zona. Els pobles aranesos són petits, poc separats entre sí, situats sobre tot en el fons de la vall. Són pobles amb cases típiques de pissarra molt inclinades i presidides per petites esglésies romàniques. L'economia aranesa s'ha sostingut històricament sobre la ramaderia i el bosc; actualment el turisme té un paper molt més destacat, tant a l'hivern com a l'estiu. L'obertura del túnel de Viella i l'estación d'esquí de Vaqueira Beret marquen un abans i un després per la comarca. La combinació dels dos esdeveniments va provocar que una comarca de lleniataires i de pastors es ambvertís amb gran rapidesa en el més potent focus de turisme de Catalunya i en una de les zones amb més renda per càpita. La Vall d'Aran conserva la seva pròpia llengua, l'aranès. Pertany a la branca lingüística occitana i és una variant de la llengua gascona, encara que conserva una personalitat pròpia. La climatologia de la Vall d'Aran influeix directament en la seva cuina. Una zona amb fortes nevades ha fet necessària una alimentació consistent. Per això són típiques les sopes, els estofats i l'olla aranesa. També s'utilitzen molt els productes propis de la terra com les carns d'oví i boví i les fruites del bosc, com la maduixa, la mora i el gerd. |
   |
||||||||||||||
| PATRIMONI MONUMENTAL I ATRACTIUS TURÍSTICS Vielha: capital comarcal i centre de serveis. Església de Sant Miquèu, gòtica, amb afegitons (Crist romànic de Mijaran, retaule gòtic, etc.), Tor deth Generau Martinhon, casa senyorial amb el museu etnogràfic, eixample modern. Extens terme amb agregats d'interès com Escunhau, Casarilh, Gausac (església gòtica), Betren (església de transició), Casau, Vilac (església romànica), Betlan, Aròs, entre altres. Es Bòrdes: petits agregats (Benòs, Begòs, Arrò), santuari d'Era Artiga de Lin, a prop del bell paratge dels Uelhs deth Joeu. Vilamòs: església romànica. Bossost: magnífica església romànica, la millor de la vall. Les: antic balneari, cases senyorials. Canejan: Vall de Toran, afluent de la Garona, nuclis de molt caràcter. Salardú: Cap de l'extens municipi de Naut Aran, bella església romànica (Crist de Salardú). Agregats: Unha (casa seniorial), Tredòs (esglèsia romànica de Cap d'Aran), Bagergue, Gessa, Arties (bella església romànica), Garòs, santuari de Montgarri, de molta devoció. Gran complex d'esports d'hivern a Baqueira Beret. |
|||||||||||||||
| GASTRONOMIA Embotits de porc (langüissa, auditos, budins, bulhs etc.) i formatges, plats com l'olha aranesa, sanganheta, truhada (patates farcides), caulets (col farcida), civet de senglar, conill a la mostassa, truites de riu, patés, foie-gras i soufflés d'influència gascona, postres como els crespèths, milhes, crema aranesa... |
|||||||||||||||
| FESTES I ACTES CULTURALS Crema deth Haro a Les (Sant Joan), aplec a Sant Nicolau des Pontèths (Espitau de Vielha, maig), aplec a Montgarri (juliol),aplec d'Eth Santet a Casau i a Escunhau (juliol), Fira de Vielha (octubre)... |
|||||||||||||||
ALGUNES PARAULES EN ARANÈS
|
|||||||||||||||
| ENLLAÇOS D'INTERÉS |
|||||||||||||||
| Turisme · Turisme de La Vall d'Aran · Ara Lleida · Oficina de turisme de Vielha VIELHA-MIJARAN Sarriulera, 10 25530 - 973 64 01 10 · Museu de la Vall d’Aran · Estació d'esquí Baqueira Beret · Refugi de Restança · Webcam de Vielha · Previsió metereològica de Vielha |
Municipis · Bossost · Les · Vilamos · Bausen · Canejan · Bordes · Vielha · Naut Aran |
||||||||||||||
© 2002 per a Montplay Servei Gestió Immobiliària S.L., tots els drets reservats Qualsevol reproducció total o parcial s'ha de consultar prèviament als propietaris dels drets. |